Ja hi tornem a ser. 11 de Setembre pels Catalans, 298 anys després d’una dolorosa derrota tornem a sortir al carrer per manifestar-nos per una anhelada independència. Una jornada totalment cultural amb un lema principal.

No obstant, personalment, crec que fins que no lluitem tots plegats pel mateix objectiu sabent d’arrel qui es l’enemic, no ens posarem mai d’acord. Fins que això no passi, els «altres» ho tindràn molt més fàcil per desmuntar-nos. No dic que sigui fàcil treballar per un mateix objectiu, simplement faig la reflexió que tothom, encara, vol fer la seva guerra pensant en els seus beneficis en una possible Independència.

De totes formes, i per tal de que no sembli que sóc contrari a la Independència, cal dir que confio plenament que estem en el moment més àlgic en quant a sentiment catalanista i independentista de la història del nostre país.

Així doncs, i per concloure el meu petit i català post d’avui, només demanar seny i coneixement i no entrar en jocs bruts dels de dalt.

A tot això, Visca Catalunya!!!